Les 8 ascensions amb bicicleta més impressionants d'Europa

Encara hi ha llocs increïbles per descobrir? És possible que canviïs d'opinió quan vegis aquestes espectaculars ascensions a Europa...

Cal reconèixer que una muntanya té un atractiu difícil d'explicar. Ens fa sentir petits, ens inspira, ens porta a un lloc on la natura s'ha mantingut gairebé intacta sota la influència de les petjades humanes. Aquesta idea d'explorar territoris inexplorats, fins i tot en el cas de les ascensions icòniques en bicicleta, com en aquest post, ja s'ha pedalejat molt i ha estat conquerida milers de vegades. Els que passen pel cim del Passo Stelvio entendran que estan aclaparats pel núvol de records que es poden trobar en arribar. Sigui com sigui, tots hem sentit aquesta crida a conquerir allò innecessari en algun moment, com diria Lionel Terray.

I les 8 ascensions més espectaculars d'Europa són...

1. Passo Stelvio (Itàlia)
2. Col du Galibier (França)
3. Teide (Espanya)
4. Grossglokner (Àustria)
5. Grimselpass (Suiza)
6. Passo del Maloja (Suiza)
7. Alta Via del Sale (Itàlia)
8. Passo Giau (Itàlia)

1. Passo Stelvio (Itàlia)

Imatge: Adobe Stock Photo

Màgia i tenacitat es van unir en un sol punt. Una escalada que només es pot definir com una obra mestra de la carretera. La seva construcció data de 1825, quan l'Imperi Austríac va voler unir la província de Llombardia amb Àustria. I ho van fer. Sigui quin sigui el desnivell, sigui de Bormio o de Prato, tots dos mereixen l'honor de ser escalades per ser recordades.

Si ens centrem l'ascens des de Bormio, uns 20 km amb un desnivell de 1,500 m i un desnivell mitjà del 7.46%. Un repte important que, malgrat el seu perfil aterridor, el converteix en el germà petit de les pistes. 

Sí, la seva pendent més dura i alhora la més coneguda és la que parteix de Pratto, la que hem vist tantes vegades al Giro d'Itàlia, amb batalles èpiques que s'han donat des que Fausto Coppi va conquerir aquesta pujada per primera vegada l'any 1953. En total, des de Prato ens enfrontarem a 25 km, 1850 m de desnivell i un desnivell mitjà del 7.35%. I 48 revolts de forquilla, un rere l'altre, interminables, vertiginosos, notant com ascendim i ens costa agafar cada cop més aire, amb algú que martell constantment. Així de difícil és, i així de fascinant és la seva conquesta.

Al seu cim, a 2,758 m d'altitud, i si ens acostem al mirador de les corbes de l'Stelvio, veurem la serp de les corbes que moments abans hem pujat.

2. Col du Galibier (França)

Imatge: Adobe Stock Photo

El Col du Galibier és una de les pujades més altes al Tour de França, tot i que paradoxalment no és habitual veure'l com el final d'una etapa, fet que provoca que els ciclistes acostumen a ser conservadors durant l'ascens. Una de les últimes vegades, va ser el final d'una etapa, l'any 2011, el luxemburguès Andy Schleck, un dels grans favorits del Tour d'aquell any, va aconseguir guanyar l'etapa. Tanmateix, el guanyador d'enguany seria Cadel Evans, gràcies a la contrarellotge de la penúltima etapa de la gira.

A 18.1 km del vessant de Valloire amb 1,245 m de desnivell i un desnivell mitjà del 6.9%, arribant a una alçada de 2,642 m. Tot i que el paisatge potser no és tan màgic com l'ascens del Passo Stelvio a Itàlia, aquesta conquesta no s'ha de menystenir, tant per la seva duresa com per la naturalesa dinàmica del seu recorregut. Cal estar preparat principalment pels últims 8 quilòmetres, i sobretot l'últim quilòmetre al 10%, que pot fer patir un bonk quasi arribant al cim.

També és habitual combinar aquesta pujada amb la del Col du Télégraph, 38.98 km i un desnivell mitjà del 4.91%.

3. Teide (Espanya)

Imatge: Adobe Stock Photo

No importa d'on vinguis, escalant on sigui, l'ascens al Teide és una escalada infernal. Aquest colós de Tenerife, el cim del qual es troba a 3,718 m, és probablement una de les ascensions més dures i alhora la més freqüentada pels ciclistes que volen fer la seva gran conquesta a Canàries.

Tant si veniu de Santa Cruz de Tenerife, Santiago de la Cruz, Puerto de la Cruz, El Médano, Guía de Isora o d'on sigui de vacances, una ascensió llarga i exigent endinsant-se en la mística del Parc Nacional del Teide.

Si vols conèixer més detalls sobre com pujar al Teide en bicicleta, pots llegir el nostre article sobre les ascensions al Teide.

4. Grossglockner (Àustria)

Imatge: Adobe Stock Photo

Una pujada a gran altura que porta la paraula bellesa estampada a les seves muntanyes des del primer minut. Per descomptat, és dur durant una estona: la sensació de manca d'aire, sobretot si no esteu acostumats a conquerir cims a aquestes altituds, és una cosa que notareu mentre pugeu.

I és aquell mont Grossglockner, situada dins del Parc Nacional dels Hohe Tauern (a la serralada occidental dels Alps dels Tauern), és la muntanya més alta d'Àustria, amb el seu cim a 3,798 m. En el nostre cas, no arribarem a aquesta cota, però arribarem a uns potents 2,400 m amb unes vistes impressionants.

A uns 17 km d'Heiligenblut amb un pendent mitjà dur del 8.74% als quals afegirem més de 1,500 m de desnivell. Una pujada molt exigent en la qual cal preparar-se per a condicions meteorològiques molt canviants. L'estat de la carretera, com en bona part dels Alps austríacs, és excepcional, així que la duresa de la pujada la trobaràs menys al paviment que a les condicions de l'ascens.

5. Grimselpass (Suïssa)

Imatge: Adobe Stock Photo

El Grimselpass és un port de muntanya que uneix les valls de Haslital (Oberland bernès) i de Goms (Valais). Es caracteritza per la conformació d'un paisatge muntanyós àrid i accidentat que combina amb les seves majestuoses parets de granit i la presència de preses que envaeixen amb bellesa tot allò que envolta la seva ascensió.

De totes les pujades que s'esmenten aquí, aquesta és potser la més fàcil. Si sortim de la coneguda localitat de Meiringen, trobarem una llarga ascensió, de 33 km, i un desnivell mitjà del 4.55%. Al seu cim a 2,155 m, haurem acumulat un desnivell de 1,518 m.

6. Passo del Maloja (Suïssa)

Port de muntanya situat als Alps suïssos, una altra infraestructura viària fascinant amb les seves corbes sinuoses. No és estrany que sigui un dels més fotografiats, a l'alçada del Passo di Stelvio. Podeu fer la vostra ascensió des de Chiavenna, amb una pujada de 32 km a una mitjana del 4.6% i un desnivell de 1,487 m. Tot i que no és una de les pujades més dures, no hauria d'estranyar sentir una mica de vertigen durant l'ascens.

 7. Alta Via del Sale (Itàlia)

L'Alta Via del Sale és una ruta salvatge sobre l'Alpi del Mare, que serpenteja a una altitud d'entre 1,800 i 2,100 m d'altitud. Es troba a la principal conca alpina prop de la frontera entre Itàlia i França. S'hi arriba des de Limone, a 1400 m, per una carretera asfaltada retorçada. És habitual veure amants del ciclisme fer-ho en BTT, encara que només es recomana si ets un ciclista expert.

8. Passo Giau (Itàlia)

Fotografia de Oliver Kerner.

El Passo Giau és una d'aquelles grans ascensions molt populars al país transalpí. Molts recorden encara l'espectacular escapada d'Egan Bernal durant el Giro d'Itàlia 2021, que va establir un rècord històric en la seva ascensió a la Selva di Cadore: va pujar els 9.8 km amb un desnivell mitjà del 9.3% en 32 minuts i 45. Un ciclista normal es conforma amb arribar al cim, però Bernal va volar literalment per sobre de la difícil pista. El pic màxim d'aquest pendent se situa al voltant del 16%.

El Passo Giau està envoltat de parcs naturals, i la carretera i el paisatge muntanyós és literalment aclaparador. Des de les altures, els Dolomites t'enfronten sense por, veient com s'accelera amb un somriure la respiració quan estàs a punt d'arribar als darrers metres d'aquest port de muntanya.