El Valle de las Lágrimas ¿te atreves con rampas al 25%?

Valle de las Lágrimas, o carrizal de Tejeda, o la Hoya de la Vieja, o com quiso bautizarlo Perico Delgado en la última edició de la titànica de Gran Canaria: el Valle del Terror. 

 

Són els diferents noms atribuïts a un port ciclista de pesadilla, dels que saben que han estat ideats per torturar-te físicament i mentalment, de los que et fan plantar el sentit de patir innecesariament yendo en bicicleta. Las rampas son imposibles e implacables, pero a pesar de todo hay gente sin dos dedos de frente que se atrevió a intentar este desafío en la última Titánica de Gran Canaria. En concret van ser 270 persones, de les quals més 30 se quedaron (ups) pel camí.

Ara que us hem preparat, us avisem: NO s'intenta sota cap concepte conquistar aquest port. Da igual que la bellesa de l'entorn mar irrepetible o que Perico Delgado diga que val la pena afrontar un desafiament així. Sé prudent, no lo hagas. Mejor siéntate a ver el Tour de Francia amb una cervesa a la mà. O echate una migdiada viendo el Tour de Francia. 

Per què no hauria d'atrevertir-se amb el Valle de las Lágrimas amb bici

¿Todavía segueix aquí? Ja us hem dit que no vale la pena, però oye, atenent a les conseqüències: 11,8 km amb una pendiente media del 8% i rampes màxims del 25%, un percentatge que és incapaç de reflectir la seva durada. Y si planteamos com a inici de l'ascens la aldea de San Nicolás, fill més de 1.700 metres de desnivell positiu en apenas 22 km.

Se dice que el ciutadà mig ciclista tarda per lo menys una hora en recorrer aquests 11,8 kilómetros mencionats. 1 hora dantesca, que bien podria haver estat inclosa com a tortura a la Divina Comedia.

Si te decides a intentar el seu ascens probablement et trobis a algun que altre imprudent baixant del burro i sotmetent-se a diversos tramos. De fet és possible que aquest sea tu cas. Lo curioso és que sigas aquí llegint quan ens hem reiterat que no ho intentes.

El Roque Nublo observa als llejos a aquests ciclistas que han perdut el cap pel camí a la conquista del Valle de las Lágrimas aka Valle del Terror. Los mira sin compasión alguna, impertérrito, firme y sin atisbo de empatía por ellos. 

¿Sabes lo gracioso?¡Que en el puerto hay descensos! Agònics descensos en els que solo pienses això de tot allò que baixa ha de tornar a pujar en algun moment. Y vaya si sube. Així que no descanses ni quan sembla que pots descansar. 

En serio, no lo hagas: hay rutas ciclistas fáciles a Gran Canaria per gaudir d'aquest pedazo de isla.

Per què, incluso siendo advertido, sigues pensando en ascender al Valle de las Lágrimas amb bici

Una pregunta sense resposta clara: que et van els retos, que eres un ser ultraterrenal, un Zeus de la bicicleta, que no tens miedo a res, que t'han engañat i t'han dit que era més dura la cuesta de volta a casa després d'una nit de festa, o també que eres un poc imprudent. 

Dato curioso e irrelevante: en la primera edició de La Titánica de Gran Canaria on va ascendir al Valle de las Lágrimas (2021), abans del seu inici els participants van comptar amb un avituallament d'un plat de macarrons. Un plat de macarrons a la meitat de la jornada, quan ja havia superat dos ports. 

No sabem si algun va entendre el missatge implícit de l'organització de l'esdeveniment, però aquest plat de macarrons era un avis encubierto: querían concedir als participants un últim desitjo perquè sabían que volia. després del Valle de las Lágrimas pocs iban a sobreviure.

Las sabias palabras de Diego Rodriguez de Planeta Triatlón, que lo vivió en carne propia, lo resumen: “Esto és jodidísimo”. Y això que ho va dir quan encara no havia patit el peor. ¿Recuerdas lo que et comentábamos de que quedaron por el camino unos cuantos? Diego fue uno de ellos.

No és una escalada per a tots els públics ni molt menys. De hecho, no és una escalada per a cap públic. La majoria de los mortals ens arrastraríem com a gusanos per aquest port, com zombis en bici maldiciendo a aquell jo del passat que va considerar que era bona idea apuntar-se al Desafío la Titánica o recorrer aquest port pel seu compte.

Si encara amb tot estàs pensant pujar, tens en compte una sèrie d'aspectes: la bicicleta que escojas ha de tener, sí o sí, montada una piñonera de 34. Todo lo que vaya per baixar va a invitar a que et quedes sense cadència en aquestes rampes al 20% i te vayas al suelo.

D'altra banda, si sales de Aldea de San Nicolás los primeros diez kilómetros del puerto son accesibles, pero no et cebes: centrar-se en gastar el menor nombre possible de forces de cara a, una vegada superada la presa, enfrontar-se als terribles desnivells amb garanties.

6 coses que has de tenir en compte si vols escalar el Valle de las Lágrimas amb bici

1. No lo hagas si no quieres hacer enfadar al Roque Nublo.

2. No vale la pena a pesar de la inconmensurable bellesa de l'entorn. 

3. En casa prenent una cerveza estàs millor.

4. Les rampes màximes són un percentatge que no descriuen fielmente el sofriment que implica.

5. Si el padrino de La Titánica de Gran Canaria Perico Delgado dice que és un port dur és per algo. Si et dice que igualmente vale la pena recorrerlo no le hagas caso.

6. El Valle de las Lágrimas es primer cercano del Angliru.