Màlaga: pujades en bicicleta
Peñas Blancas, la popular pujada de Màlaga. Us animeu a altres pujades menys conegudes, que faran les delícies dels més exigents.
Màlaga és més que sardines i chiringuitos de sol i platja. I quan penses en el ciclisme, el paisatge molt muntanyós ofereix multitud de rutes per a bicicletes. A més, el paisatge costaner amb les seves platges, penya-segats, estuaris, badies i dunes crea un ecosistema molt divers per a la bicicleta.
Si visiteu la província de Màlaga i teniu previst escalar la regió, aquí teniu les 6 que hauríeu de tenir a la vostra llista de tasques pendents. Sí, penyes Blanques és un dels escollits... i aneu amb compte a l'hora d'escalar “La Pared”.
Més conegut amb el nom de “La Pared” o “Muro de Almachar”, una pujada d'uns quants quilòmetres (4.7 km) però amb un pendent mitjà de gairebé el 9%, probablement una de les més intenses de la província. Aquesta pujada curta però intensa amb un desnivell positiu de poc més de 400 m té asfalt en molt bon estat i amb certa amplada.
L'ascens comença després de creuar el pont sobre el riu Borge. A partir d'aquí ens esperen 2 km amb un desnivell mitjà de l'11%, amb rampes de fins a un 14%.
Passat aquest primer tram, tindrem uns 200 m per recuperar i encarar de nou rampes molt exigents. Després d'un altre breu respir, serà el moment de tornar a les rampes del 13% durant uns 200 m per afrontar finalment unn mig quilòmetre explosiu amb pendents de l'11%.
Si encara tenim energia, en podem aprofitar els nostres últims metres, on la pujada s'aplana considerablement (cosa fàcil tenint en compte que gairebé no hi ha pauses en tot el recorregut).
Afortunadament, la pujada té algunes zones d'ombra que ajuden a protegir-se del sol. No obstant això, les vistes des del cim no són les millors, però baixant 300 m cap al sud fins a un mirador es té vistes sobre la comarca de l'Axarquía.
Continuem per la comarca de l'Axarquía, la serra d'Alhama, amb un ascens que és la cruïlla natural entre Màlaga i Granada, amb sortida de Vélez-Màlaga, 11.48 km amb un desnivell de 694 m i un desnivell mitjà del 6,28%. No és una escalada especialment exigent en comparació amb altres de Màlaga, però les vistes dels voltants mereixen l'esforç.
A més, l'asfalt es troba en molt bon estat, tot i que és habitual trobar trànsit intens, principalment entre setmana.
En el camí podem observar les ruïnes històriques del castell de Zalla, obra arquitectònica d'origen fenici.
Cerro del Moro (repetidor de Mijas)
L'ascens a subida al Cerro del Moro és una altra de les pujades habituals a Màlaga. Des de Benalmádena anirem des nivell del mar a 952 m en només 14.2 km.
L'ascens ha un pendent mitjà del 6.5% i un desnivell positiu de 933 m.
Tot i que el paviment està generalment en bon estat, hi ha un petit tram amb alguns sots. L'últim terç de l'ascens mostra un important estret del recorregut.
L'inici de l'ascens és força dur, amb rampes del 10 al 13% per les quals cal mentalitzar si voleu aconseguir superar el tram inicial. Un cop fet aquest primer repte, arriben uns quants quilòmetres més suaus, que són un miratge: de nou rampes del 13% que ens posaran a prova.
Els dos darrers quilòmetres de pujada també ens obligaran a agafar una mica d'aire fresc allà on puguem, ja que les properes pujades són del 10 i l'11%, fins arribar al Cerro del Moro.
Com a recompensa, gaudirem de la Costa del Sol, Sierra Nevada, l'estret de Gibraltar i El alle de Guadalhorce des de les altures. Quina combinació!
Com ja esperàvem, Peñas Blancas és el port de muntanya més transitat pels ciclistes de Màlaga. Des de Jubrique, prop de 29 km amb un desnivell mitjà del 4.2% i un desnivell de més de 1200 m fins al mirador de Los Reales.
La ruta té un camí força ample i l'asfalt està en bon estat fins a la pujada de Peñas Blancas, però a partir d'aquí l'arribada al mirador es fa per un camí estret amb alguns sots i dolines.
Encara que no es tracta d'un recorregut caracteritzat per la seva duresa a priori, el alternança de certs trams de dures pujades amb pendents negatius pot provocar un cert excés de confiança. Durant l'ascens ens trobarem diversos trams consecutius amb corbes de ferradura en pendents entre el 10 i el 12%, els darrers 6 km són difícils no tant per l'exigència de la pujada sinó per l'estat de la carretera.
Per arribar al cim, una pujada de 1447 m d'altitud per gaudir de la impressionant vista de la costa de Màlaga.
La pujada d'Espino potser no és una de les més concorregudes per als ciclistes, potser perquè discorre per una carretera força estreta durant un gran tram de la pujada i amb renovació d'espera d'asfalt, a més de no disposar d'espatlla de cicle.
Tanmateix, trobem una pujada amb un recorregut molt complet, plena de corbes de ferradura (només una quinzena en el primer tram de l'ascens) i amb abundant vegetació que permet una pujada protegida per castanyers, alzines i suredes.
Des de San Pablo de Buceite, 20,21 km ens esperen amb un desnivell mitjà del 4,38% i un desnivell acumulat de 914 m. Tot i que l'alçada a la que arribarem no serà excessivament alta (844m), això no ens impedeix gaudir de la vista ni de la ruta.
No podem acabar aquest article sense parlar-ne El Torcal, una passada als afores d'Antequera que ens obligarà a donar el màxim més de poc més de deu quilòmetres.
Iniciarem la pujada pels voltants de Villanueva de la Concepción, al nord de Màlaga, amb bon terreny en els dos primers quilòmetres.
Tan bon punt sortim del poble, trobarem el primer moment de patiment del ciclista: dos quilòmetres al deu per cent, culminant amb algun desnivell superior al catorze per cent.
A partir d'aquí, quan arribem a l'equador de la pujada al Torcal, el camí es torna més suau. Tanmateix, en l'últim terç tenim pràcticament el pitjor: un pendent d'1 km a un 11% de mitjana. El pitjor és que durant tota la seva pujada veiem el final, ja que pràcticament no té corbes.
A partir d'aquí, encara en tenim queda un altre quilòmetre i mig al 8.5%...
Afegir comentari
Vostè ha de ser connectat per escriure un comentari.